El nou disc en directe és una antologia de Costello en què recupera un concert divertit
No va tenir por l'iconoclasta Elvis Costello de demanar a la seva web que no compressin el seu últim disc per l'elevat preu amb què l'havia valorat la discogràfica. Com a alternativa, va recomanar que invertissin els diners en un de Louis Amstrong perquè era francament millor. Es tractava de l'estoig de luxe The return of the spectacular spinning songbook, signat per Elvis Costello & The Imposters. Per compensar-ho, s'ha fet una edició del disc i la pel·lícula de la gira de l'any passat, un viatge semblant del Costello que vam conèixer als anys setanta quan encara militava en el circuït punk i signava els discos al segell Stiff.
Acompanyat de Steve Nieve (teclats), Pete Thomas (bateria) –tots dos formaven part de la històrica formació The Attractions, que l'acompanyava des del 1977– i Davey Faragher (baix), Costello descarrega tota l'energia dels seus directes, rock-and-roll en estat pur sense deixar descansar, adrenalina per no parar de ballar. L'espectacle es va gravar el mes de maig de l'any passat a la sala The Wiltern de Los Angeles. Es tractava de recuperar un espectacle del 1986, en què Elvis Costello va interpretar les cançons del seu repertori, que sortien en una immensa ruleta instal·lada sobre l'escenari.
Nascut a Londres el 1954 com a Declan Patrick MacManus, Elvis Costello –utilitza el cognom matern– ha estat un dels músics més influents de l'escena anglosaxona des de finals de la dècada dels setanta, quan va participar en moviments que revolucionarien el panorama, com ara el punk i la new wave. Des d'aleshores ha conreat una infinitat d'estils amb encert, fins i tot el country nord-americà, i s'ha mantingut sempre en la primera línia, tant amb les seves bandes com en la col·laboració amb artistes de la categoria de Bill Frisell, Allen Toussaint, Marian McPartland, Anne-Sofie von Otter, Richard Harvey, Paul McCartney i Burt Bacharach, amb qui el 1998 va gravar el memorable Painted from memory. Tampoc són menors els seus treballs com a productor. Un exemple seria la producció del primer treball dels Specials, grup de l'estil fusionat de l'ska, amb una irrepetible A message yo you Rudy.
Inquiet de mena, Costello ha convertit la seva obra en una aventura, que es podria llegir a manera d'antologia a The return of the spectacular spinning songbook, un disc que tampoc passarà desapercebut. I no ho farà perquè aquí Costello fa de Costello o, com a mínim, de la primera imatge que en tenim, quan agitava els cors desesperats d'un canvi d'època.
En una entrevista, un dels membres històrics de la banda de Costello va dir que només es tracta de passar-ho bé: “Després de 25 anys, qualsevol cosa pot arribar a succeir quan comencem a tocar sobre l'escenari.” I la cosa comença amb una versió punyent de I hope you re happy now, mentre una gogó amb ulleres de pasta costellianes balla dins una gàbia amb cortines en comptes de barrots. L'huracà d'il·lusió pren força amb peces com ara Heart of the city, Mystery dance i Radio radio, fins a la balada God give me strengt, que Costello va compondre a quatre mans amb l'esmentat Burt Bacharach.
Les sorpreses continuen amb el clàssic dels Rolling Stones Out of time i amb l'aparició de les vertiginoses Bangles, que suposa un punt d'inflexió en el concert. La versió en solitari de Jimmie standing in the rain i la peça final abans dels bisos, (What's so funny bout) Peace, love and understanding, són un homenatge al seu vell col·lega Nick Lowe, potser un record dels temps gloriosos del segell Stiff. “Com caminar a través d'aquest món pervers?”, es pregunta el tema de Lowe. I respon Costello, en un altre vers: amb l'amor, la pau i la comprensió.
|
